Tot explota, (bé) pel cap o per la pota
D'A Alcoi (1974) i A l'Olympia (1975)

-Tout explote, par la tête ou par la pate.

Ja no ens alimenten molles,
ja volem el pa sencer!
Vostra raó es va desfen',
la nostra és força creixen';
les molles volen al ven'!

Diuen: -Si no et donen, pren!
No és de lladres dir amén
quan la suo' del que fem
no l'eixuga el que rebem,
mullan' d'or al qui ens la pren.

Es qüestió de sabe' cla'
fins quan hem de treballa'
pel sou que mos fan guanya',
pel sou que mos fan guanya';
llavors, ja podrem jutja'
el que vol dir explota'.

Conscients de l'explotació,
no hi haurà més solució
qu'aprofita' l'ocasió
i alló que es diu, amb passió,
fer valer nostra raó.

Perquè...

...ja no ens alimenten molles,
ja volem el pa sencer!
Vostra raó es va desfen';
la nostra és força creixen';
Les molles volen al ven',
les molles volen al ven',
les molles volen al ven'...

© 1974 de la lletra: Ovidi Montllor.