Tan' còm estime la terra, ai mareee,
i no vull ser llaurãor, ai maaare;
jo no vull ser llaurãooo'...

...si no em compren un tractor, ai mareee,
que les xiquetes del poble, ai maaare,
no em volen vôre amb la muuula.

No vull fe' verema a França, ai mareee;
jo vull treballa' ma terra, ai maaare;
jo vull treballa' ma teeerra...

I si no marxe no em case, ai mareee,
que les xiquetes fadrines, ai maaare,
no volen xicots amb mula.

No et puc pas dona' la culpa, ai mareee,
tu pâ's fills vôs lo millor, ai mare,
tu pâ's fills vôs lo millooo'...

Qui és que obliga el llaurãor, ai mareee,
a deixa' sa mare terra, ai maaare?
Pâ dell mil maledicciooons...

Pâ dell mil maledicciooons...

© 1968 de la lletra: Ovidi Montllor.