Homenatge a Teresa

Homenatge a Teresa
D'A Alcoi (1974) i A l'Olympia (1975)

Com un record d'infantesa
sempre recordaré a la Teresa,
ballan' el vals.

Potser fou l'ultim fet
amb algú que estimàs
abans que un bombardeig
la tornàs boja.

Tots ês xiquets la seguíem
i en un solar apartat ens instruíem,
al seu voltan'.

Mig descabellonâ,
mos mostrava les cuixes
i mos donava lliçons
d'anatomia.

Ella ens va di' d'on veníem
i que ês reis de l'Orien' no existien;
ni llops ni esperits.

Mos parlava de l'amor
com la cosa més bonica
i preciosa,
sense pecat.

Mos ensenyà a balla',
a canta' i a estima':
d'això ella era
la que més sabia.

Amb una floreta al seu cap
i un mocãor negre al coll
i faldes llargues,
i un cigarret.

Vas se' la riota dels grans,
i la mestra més volguda
dês infants.

Ara de gran comprenc
Tot el que per tu sen'
i et llance un homenatge
als quatre vents.

Com un record d'infantesa
sempre et recordaré a tu, Teresa,
ballan' el vals.