El preu que es paga per viure...
i el preu que es paga per viure,
quan més pobre, ix més car;
quan més ric, el preu és lliure.
Pots pagar o no pagar:
per pagar o no pagar,
quan més pobre ix més car.

Com que la cançó és pâ viure...
com que la cançó és pâ viure
no volem violentar,
ni en la solfa ni en l'escriure,
al qui ens ha de perdonar.
Al qui ens ha de perdonar
no volem violentar.

Qui perdona certes coses...
qui perdona certes coses
té la vara del manar
i, depén de com et poses,
més o menys t'ha de pegar.
Més o menys t'ha de pegar
qui perdona certes coses.

De manars i garrotães...
de manars i garrotães
ja n'estem fins dalt del cap,
i amb estes valencianes
mos volem manifestar.
Mos volem manifestar:
ja n'estem fins dalt del cap!

I ara, per a acabar...
i ara, per a acabar,
demanaré l'amnistia,
la justícia i llibertat,
i el dret a l'autonomia.
Oïu-mos amb alegria,
Mãedéu dels Desemparats!

© 1977 de la lletra: Ovidi Montllor.