A sant Rorro

A sant Rorro

Sant Rorro ja és molt devot
i és un sant molt milagrós
que per a fer-se amb un got
no ha segut mai perêós.

Quan era xiquet
i a penes parlava,
anava a les tendes i s'emborratxava.
Quan era xiquet
i a penes parlava,
anava a les tendes i s'emborratxava.

Quan era més fadrinet
li augmentà la devoció
i no passava ni un dia
sense pêndre el gafarró.

Tenia amistat,
tenia amistat,
amb les taverneres que venien fiat.
Tenia amistat,
tenia amistat,
amb les taverneres que venien fiat.

Un carro con cuatro mulos
de vino iba cargado;
se estacaron en el fango
y no podian sacarlo.

El pobre san Rorro
con otro borracho,
bebieron el vino y sacaron el carro.
El pobre san Rorro
con otro borracho,
bebieron el vino y sacaron el carro.

Vinguen tots els més borratxos
a adorar al seu patró,
el millor déu del diosdado
que és un sant molt poderós.

I ara a la vellêa,
ell s'ha divertit,
i d'una borratxera es muigué en una nit.
I ara a la vellêa,
ell s'ha divertit,
i d'una borratxera es muigué en una nit.

Tots els que estan escoltant,
guarden sempre una copeta
per a poder convidar
al que canta esta copleta.

Al pobre sant Rorro
tingau en memòri@
i en el seu ofici vos dóna la glòri@.
Al pobre sant Rorro
tingau en memòri@
i en el seu ofici vos dóna la glòri@.

Amén...