Comença la provessó,
sense música ni ciris
precedida en oració
pels misteris i els martiris.

Va primer, davant de tot,
la famosa Muixeranga;
ningú sap d'on ve eixe mot
(potser del de moixiganga).

Segueix l'orde establert:
darrere d'ells va la Nova;
porten xiques i van de roig i de verd;
sempre s'embruten la roba.

Fan el Ball amb els ciriets,
pugen l'Alta i la Torreta;
fan l'Enterro o el Guió amb quatre pinets,
quan se sent la musiqueta...

Tot seguit, els Bastonets
al compàs que els du l'estrofa,
i a continuació els Arquets,
divorciats de la Carxofa.

Els xiquets i les xiquetes,
són els vers protagonistes,
del ball de les Pastoretes,
i les mares, les modistes.

En'cabant, les Llaurãores
executen els boleros:
les dones són ballãores
i els hòmens són mãedeueros.

La jornâ és molt intensa,
i a la gent li cau la bava:
tot lo món sap quan comença
i ningú sap quan s'acaba.

Ja arriben els Tornejants,
entre la Creu i el Guió;
pantomímics, ràpids i desafiants
al so de la percussió.

I per fi arriba l'anda
amb la Mãedéu de la Salut,
mentre celebra la banda
un retorn ben merescut.

Tres voltes se l'emportaren
eixos rabossots d'Alzira
i tres voltes es quedaren
sense puesto ni cãïra.

Aixina serà per sempre,
que la història bé ho raona,
i tots els anys, el 7 i el 8 de setembre,
farem les Festes Majors a la patrona.

© 2004 de la lletra: Toni de l'Hostal (nét).

Comença la processó,
llarga, trista i desolada:
va davant el rei Borbó
Felip V el calça-llarga.

Segueix l'any 1707
i el Decret de Nova Planta
l'organista Cabanilles
va sonant una tocata.

Molts maulets, bolic al muscle,
busquen on alçaran casa;
porten pelfes i catifes
els teixidors de la llana.

Passen porcs i botiflers,
botiflers i sargantanes,
renegats i delators,
socarrats i socarrades.

Lladres, bisbes i marquesos,
naus amb senyera esgarrada,
Carles d'Àustria plegant vela,
pebre, cànem i pesquera.

D'Asfeld, dimoni emplomat,
incendiari i mala-bava,
soldats catalans i anglesos,
de Portugal i d'Holanda.

Saladures, prostitutes,
ametlons, arròs i pansa,
francesos i castellans,
saragüells i el mal d'Almansa.

Passen molts més de maulets,
botiflers no hi han a penes,
passa Berwic, i Blanquer,
i Lluís XIV de França.

Lliures, diners, dihuités,
un nou patriotisme passa;
castellanesc i estafant,
l'estat modern va d'estrena

i els senyors van de dinar:
el Penjadet i Basset,
Quart de Poblet passa en flames,
volen les cendres de Xàtiva.

I una extensa polseguera
s'escampa sobre la llum,
que el Sol va en la comitiva
i la remor se l'enduu.

Que el conjur no dura sempre
i la història ja és passada,
però el mal que vingué d'ella -el mal d'Almansa-
rossega encara i alcança a tot el poble.

© 1979 de la lletra: Vicent Torrent.