A qui vols que li interessi
si la vida de un poeta
està acaban' al fons del mar,
de un mar de silenci
de on potser no tornarà mai més?
I a qui penses que li emporti,
si els seus ulls no faran més
que somiar o imaginar
veus i somnis del silenci
que tu no has volgut ni cregut mai?
Però si tu l'estimes,
canta amb el' i cantarà, home, tu;
però si tu l'estimes
canta amb el' i cantarà, home, tu;
cantarà i cantarà...
Però si tu l'estimes,
canta amb el' i cantarà, home, tu;
però si tu l'estimes
canta amb el' i cantarà, home, tu;
cantarà i cantarà...
© 1995 de la lletra: Claudio Gabriel Sanna.