Plou, plou:
tot és núvol i gris.
Plou, plou...
...dius qu'això et posa trist.

Dius que no t'agrada la pluja
perquè banya el carrer;
dius que no soportes les penes...
...per això tens el cor tan estret!

Plou, plou:
tot és núvol i gris.
Plou, plou...
...dius qu'això et posa trist.

Que si vols collir pebrella
a la muntanya has d'anar;
i si vols que molt t'estimen...
molt hauràs d'estimar.

Plou, plou:
tot és núvol i gris.
Plou, plou...
...dius qu'això et posa trist.

Una flauta, quan no toca,
és que s'ha trencat
i el que diu que res no estima
tammé està desemparellat.

Plou, plou:
tot és núvol i gris.
Plou, plou...
...dius qu'això et posa trist.

© 1966 de la lletra: Maria del Carme Girau.