El vent arrasa les muntanyes
i amb el silenci va enraonant,
tot boig de pols sembrant aranyes,
pentina branques com dits de mort.

Ben lluny enllà l'encís de l'aigua,
no sé perquè però tinc el teu nom,
la fosca em fa oblidar la casa:
per tota resposta el vent del nord.

Les mans de l'ombra m'abraonen
i el cant dels grills em fa tremolar,
no trobe el cel ni el blanc de lluna
i els gripaus m'envoltaran.

Exactament conec ma grandària
però el misteri regna pertot.
Sé que sou dins de la gran casa
però, per un moment tot m'ha fet por...

Endins, a prop del foc, l'alcohol
vos fa ballar fandangos;
endins, a prop del foc, la joia
vos fa cantar;
les llàgrimes del vi s'arranquen
amb un tango.

Sé que vos tinc al meu costat...
Sé que vos tinc al meu costat...
Sé que vos tinc al meu costat...

Les mans de l'ombra m'abraonen
i el cant dels grills em fa tremolar,
no trobe el cel ni el blanc de lluna
i els gripaus m'envoltaran.

Exactament conec ma grandària
però el misteri regna pertot.
Sé que sou a dins de la gran casa
però, per un moment tot m'ha fet por;
per un moment tot m'ha fet por;
tan sols per un moment, tot, tot m'ha fet por;
tan sols per un moment, tot, tot m'ha fet por;
per un moment tot m'ha fet por...

© 1976 de la lletra: Pep Laguarda.