Tun pare i ta mare no sabran jamai
qu'has fet l'amor de nit amb un dimoni vell,
qu'has escalat punxeres amb un peu descalç,
qu'has combregat amb llet entre trons i llamps:
tun pare i ta mare dormen dins d'un ou,
incomunicats...

Fesols bavosos plouen damunt dels seus caps
i una ferum pudenta de televisió;
després, algun somriure postassassinat,
com una dentaûra qu'ha mort dins d'un got:
tun pare i ta mare a milanta anys-llum,
incomunicats...

© 1976 de la lletra: Josep Laguarda.