Benissa, casa feliç,
tota de pedra picâ;
a Xaló hi ha bons bacons
amb un pam de cansalâ.

A Llíber, les teixidores,
gasten la falda mol' llarga;
a Alcalalí, esmolãores,
pâ esmola' lo que no talla.

A Parcen' està la font,
que la tenen mal pujâ;
a Benigembla, serrello,
qu'el trauen de la muntanya.

A Murla, els algepers,
que corren de Gata i Xàbia;
a la Gorla, serrereta
i bellot@ de carrasca.

En Orb@, ês perolets,
que tenen la sarpa llarga;
a Tormos, ês capro'tllats,
que la fãena els acaça.

A Sagra hi ha bones hortes
i l'aigua, en «Concentaina»;
a Ràfol, ês fadrinets,
gasten la faixa mol' llarga.

A Benimeli, el raïm,
qu'el trauen de la segàbia;
a Sallen' no cullen res,
qu'és un racó de muntanya.

Benidoleig, les caparres,
les de la panxa pelâ;
a Beniarbeig són ben forts,
per a jûa' la subhasta.

A Pedreguer, les dobletes,
que les trauen de la pansa;
a Xàbia, les calces negres:
hasta el llaurãor ne gasta.

A Gata, ês cabassets,
que corren tota la França;
a Beniaia, un port de mar:
allí s'embarca la pansa.

En Ondara, bon@ font,
que per allí no hi ha âtra;
en el Verger, les llãelles,
que tot lo món se les rasca...

En Olivε, ês camalets:
descalços i sense manta;
a Pego, ês gambotzins,
que són per a agarrar gamba.

En Ebo, ês socarrats
del carbó de la muntanya;
a Castell, ês fadrinets,
que van ben carregats d'arma.

A Callos@, espardenyers,
que tots treballen la malva;
i, a Tàrbena, sobrassães
de les que tot el món parla!

© ? de la lletra: popular del migjorn valencià.