Allà en la Marina s'agarra el peix
quan la Lluna se'n va i el Sol apareix:
òc, què gran el primer amor;
el segon encâ és molt millor...

Allà en la Marina hi ha un vi dolcet
que fa oblidar les penes i lleva el fred:
òc, què gran el primer amor;
el segon encâ és molt millor...

Allà en la Marina són mariners,
i quan bufa el Mestral són espardenyers:
òc, què gran el primer amor;
el segon encâ és molt millor...

Obriu, obriu, obriu, dones del raval,
que vinc de la verema i estic cansat:
òc, què gran el primer amor;
el segon encâ és molt millor...

«Catalineta meua, què dus al pit?»
«Espera i t'ho diré a poqueta nit:»
òc, què dolç el primer amor;
el segon encâ és molt més dolç...

«Catalineta meua, quin gran forat!»
«Això són ês túnels del Mascarat.»
òc, què gran el primer amor;
el segon encâ és molt millor...

«Catalineta meua, què n'hi ha, allà dalt?»
«Apartaments de luxe residencials.»
òc, què gran el primer amor;
el segon encâ és molt millor...

De les quatre estacions que volten al món
farem un gran teló de llum i color:
òc, què gran el primer amor;
el segon encâ és molt millor...

De les quatre estacions que volten al món,
que siga en primavera la meua mort:
òc, què gran el primer amor;
el segon encâ és molt millor...

Allà en la Marina s'agarra el peix
quan la Lluna se'n va i el Sol apareix:
òc, què gran el primer amor;
el segon encâ és molt millor.
òc, què gran el primer amor;
el segon encâ és molt millor...

© 197? de la lletra: Els Pavesos.