...o, com diuen en Simat:

Fas f'redat quan me mires
com si no hagueres trencat mai ni un plat.

Fas f'redat: no suporte
la visió del teu cabell despentinat.

Fas f'redat: estraleges
sense tindre ni trellat ni forrellat.

Fas f'redat: mai digues blat
fins que estiga dins del sac i ben lligat.

Però quan em fas f'redat
de veritat
és quan gastes eixe accent tan normativitzat,
tan estàndard, tan estrany, tan deshumanitzat,
que cada vegâ que ho fas comets assassinat...

Contra tot el que ta mare t'ha ensenyat,
contra tot el que ton pare t'ha llegat.
Qui perd els orígens perd la identitat
(encara que parle normativitzat).

Fas f'redat...

© 2003 de la lletra: Toni de l'Hostal (nét).