No sé perquè serà,
més que totes les vegães,
quan es parla d'una xica,
s'anomenen fanecães:
passes per un cantonet
i veus a un xicot parat
esperant, emocionat,
a qu'ixca el seu pitxonet;
passes al cap d'un ratet,
i passes deu mil vegães
i el tio està fent favães
i un en seguida pensa:
«tindrà poques fanecães...»

Perquè serà, perquè serà, perquè serà?
Perquè seràaa?
Perquè serà, perquè serà, perquè serà?
Perquè seràaa?

Xè, jo he vist a un xicot parat
contant-los als seus amics
que es considera feliç
perquè nóvia ha demanat,
i quan es posa a contar
els amics li diuen «para!»
Què té que vôre la cara?
Tu busca les fanecães!

Perquè serà, perquè serà, perquè serà?
Perquè seràaa?
Perquè serà, perquè serà, perquè serà?
Perquè seràaa?

I una xiqueta, plorant,
a son pare s'aclamava:
«Per haver nascut tan lletja
no me vaig mai a casar!»
Son pare la consolava
diguent-li estes veritats:
«Filla, estàs plorant debães!
Tu seràs un abãejo,
pero el casarte es un hecho;
no veus que tens fanecães?»

Perquè serà, perquè serà, perquè serà?
Perquè seràaa?
Perquè serà, perquè serà, perquè serà?
Perquè seràaa?

La cosa està clara i sabuda,
que no té que ser vollguda
la xiqueta que naix pobra,
i el problema es pot resoldre
tinguent son pare en propietat
-que no siga secà, per supost-
cent cinquanta fanecães.

Perquè serà, perquè serà, perquè serà?
Perquè seràaa?
Perquè serà, perquè serà, perquè serà?
Perquè seràaa?
Perquè serà, perquè serà, perquè serà?
Perquè seràaa?
Perquè serà, perquè serà, perquè serà?
Perquè seràaa?

© 197? de la lletra: E. Lorente.