Colombaires, colombaires...

Colombaires encalats,
astronautes desventats,
buscãors sense descans
dels coloms més cassolans.
Aristòcrates pintors
de les ales de colors,
veterans experts en el tir de colom.

Colombaires, colombaires...

Sedentaris enlairats,
xafamerdes assentats
que tots junts diuen «redéu!»
quan un colombaire veu
com el seu colom se'n va
dalt al cel, a fer la mà,
i comença a creure que no tornarà:

«El meu colom
s'envola a poc a poc,
es perd en l'horitzó.
Âbres i fonts,
placetes, carrerons,
terrats i colomers.
Colombaires...»

Colombaires, colombaires...

Esforçats entrenãors
dels pardals més volãors;
viatgers sense bi'llet,
hòmens amb cor de xiquet.
Confinats a la ciutat,
sense més necessitat
qu'un Columba, una gàbia i un terrat.

Colombaires, colombaires...

© 2004 de la lletra: Toni de l'Hostal (nét).

Boletaires, boletaires, boletaires, boletaires...

Boletaires arrauxats,
somiadors de l'endemà,
cercadors de l'elixir
del bolet més exquisit.
Planetaris creadors
de la mescla de colors,
aprenents de la transmutació dels cors.

Boletaires, boletaires, boletaires, boletaires...

Psiconautes enlairats,
viatgers ben orientats
cap a l'interior del nord,
per la brúixola de l'or.
Una dèria perseguint
dalt el cel, a sota els pins,
amanita, rovellons i fredolics.

Buscant bolets
em perdo a poc a poc,
s'esborra el caminet.
Arbres i fonts,
estrelles i ocellets,
i savis voladors.
Boletaires...

Boletaires, boletaires, boletaires, boletaires...

Arriscats exploradors
dels topants ocults del bosc,
dels tresors i dels secrets;
gent tocada pel bolet
que il·lumina els iniciats
i obre d'altres realitats.
Terra fèrtil, pluja viva i un esclat.

Boletaires, boletaires, boletaires, boletaires...

© 2000 de la lletra: Jaume Sisa.