Caia tota...
Quêa tota la lluna
sobre les sendes
mentre canten i ballen
dotze parelles.
Dotze parelles...
Dotze parelles, mare,
dotze parelles
que per la nit tenien
les mans enceses.
T'estime, rosa.
T'estime, rosa fina,
clavell de sucre,
ulls d'una aigua profunda,
canten els muscles.
Les meus mans...
Les meues mans et prenen
igual que un cànter,
coloma meua, rosa,
gesmil intacte.
Enamorats...
Enamorats que es palpen
van per les sendes,
mentre lluny els mirava
la creu del terme.
Tu i jo sempre...
Tu i jo sempre ens perdíem
per dalt l'andana;
la meua mà et floria
damunt de l'anca.
© 1982 de la lletra: Vicent Andres Estellés.