M'agrães quan dius ausães

M'agrães quan dius ausães

M'enxisa la teua parla,
mai me canse d'escoltar-la;
impossible d'imitar-la,
inútil classificar-la./ni fins al cul ple de farla.

Me xifla el teu dialecte;
és tancat i és incorrecte,
però just per 'ixe aspecte
me pareix el més perfecte.

M'agrães quan dius ausães;
ho dius molt poques vegães
però mai ho dius debães;
sempre cauen encertães.

M'encanta lo teu llenguatge,
tan arcaic i tan salvatge,
quan me quede i quan viatge,
faça bon o mal oratge.

M'agrâ amb deliri 'ixe a'cent,
particular al cent per cent,
que pareix qu'a tot' hora el sent,
encara quan no estàs present.

M'agrães quan dius ausães;
ho dius molt poques vegães
però mai equivocães;
vas davant de les tronães.

Voldria viure al teu poble;
compraríem un immoble,
un cavall, un gos i un moble
fet d'alguna fusta noble...