«Les Mãedéus»? Com s'escriu això? Com ho acabeu de llegir, amb circumflexe sobre la a pâ indicar la caiguda d'algunes consonats segons l'Ortografia Roscana de Toni de l'Hostal (nét) i accent diacrític sobre la e segons l'ortografia fabriana. Ara, des del començament la gent ha fet lo que li ha vingut en gana amb el nom: Les Maedeus (a la Caverna, el Troglogló, l'Espai Exterior i la Nit de Sant Joan), Les Maredeus (a Corretgeria), Les Mäedéus (a Olivε i a l'Escull), Les Marededeus (a l'Àgora); l'última, Les Måedéus (a Russafa), com si fórem nòrdiques...

Les Mãedéus són vèrgens? Realment, no: aquell dia havíem borrutxat un poquet, fêa molta calor i, ja se sap...

Les Mãedéus tenen mànager? No, tenim un menejãor: el seu nom és Beat Morello i ocupa el càrrec de vicariet de la Capelleta.

Les Mãedéus, a quins âtres grups es pareixen? A tots i a cap d'ells, però possiblement vos recorden a algun âtre conjunt femení com Les Bajocques Farcies, Les Luthiers, Les Negresses Vertes, Les Trois Accords, Les Violines, Queens of the Stone Age o Les Claypool. O a les bandes cristianes catòliques dEUS o Madredeus. O a les maternals agrupacions The Mamas & The Papas o The Mothers of Invention...

I no tenen cãe gravació? Ni disc, ni maqueta, ni res!? Dona, discografia oficial a banda, recorde que les Mãedéus de la Banyera gravàrem un parell de proves a Studios Melone: És tan bonica, M'agrães quan dius ausães i no sé si alguna més; no sé que haurà sigut d'això. Eixes dos les tornàrem a gravar als estudis Klymax del Hryskrox, però ací sí que vos podem dir que es van pêdre en una formatació. Enguany, el Punxa ha gravat l'aparició de les Mãedéus de l'Escull en vídeo; el Wai (sic) va enregistrar l'ensaio general de les Mãedéus Lorquianes al Pla de les Clotxes, i en acabant Oreto la Violina va gravar part de l'aparició; Nardo el Carletí tammé diu que posseîx una pel·lícula de l'Àgora.

I per què tenen a Joan Fuster com si fóra un sant!? Pos, perquè ho era! Llegiu, si no, la profecia que li va comunicar a Toni Mollà en la pàgina 106 de les seues Converses inacabades (Tàndem Edicions 1992, València): «...un dia arribarà que ens fotran aquella autopista que volen fer de València a Madrid i potser a Lisboa, si algú es posa pesat. Ja s'ho apanyaran. O potser l'autopista a Madrid serà inviable, en el sentit econòmic, i llavors diran que no la fan i ens faran creure que ens convé més un tren d'alta velocitat, que no sé tampoc per què tantes presses.» Milacre? Passães trenta pàgines ho desmentirà: «De tota manera, tot això són profecies i jo no en sóc, de profeta.»

Qui botons és el Xacal de la Font? Ni punyetera idea; això és una història que el nostre acoliquet li contà al rettor, i sobre la qual va escriure la lletra; ara, si el personatge existîx o no, això ja no està tan clar, que amb la mitologia popular ja se sap, però una cosa és ben certa: si no és mentira, serà veritat.

Quina és la cançó més llarga qu'han tocâ? La més llarga, amb setanta-cinc versos, és Joan Brau; per darrere està Com un cul de mal seient, amb cinquanta-tres (contant les tornães); A sant Rorro té cinquanta versos (sense contar l'Amén); Ben enumera qôranta-set topònims al llarg de qôranta-huit línies, el mateix número que Provessó. Com a curiositat, la recetta en vers de la Pãella valenciana té trenta-sis línies... en quatre llarguíssimes estrofes!

I la més curta? Organiste Cabanilles, de només dos versets (i, damunt, iguals!) és la que menos lletra té (instrumentals a banda); ara bé, si parlem de temps, l'estrofa de sis versos de Joan Petit (...dança tamb lo vièch) durarà una cosa per l'estil: per tant, la mitja se l'endú el cant de Sereno, amb tres versos que duren deu segons -no aplega-.

I quina és la qu'han tocâ més vegães? Pos hasta l'aparició d'en Carròs n'hi havia un empat tècnic entre la Pãella valenciana i la del Xacal de la Font, les quals no havíem dîxat de tocar-les des de l'Espai Exterior, però la primera és un èxit imprescindible que ni Les Bajocques Farcies, que la van estrenar el 30 de juliol de 2003, ni el seu autor, Toni de l'Hostal, l'han dîxat de tocar mai; la segona, en canvi, no triümfa tant, i ara que ja li l'ham cantâ a l'interfecte potser no tinga sentit seguir fent-la. Almanco hasta que Toni de l'Hostal mos escriga la segona part: el bolero mallorquí del Xacal de ses Illes!

I, per contra, la que menos han tocâ? Cançons que només hàgem tocat una volta? Ui, quasi totes: la primera que tocàrem, Garota de Ipanema, Digues que m'estimes, Festa da música, Joan Brau, Fas f'redat, És tan bonica! empalmâ amb Noms de dona, Paquito el Xocolatero, Also sprach Zarathustra, Niño, Festa da música, Algemesí, Organiste Cabanilles, A sant Rorro, Να το φως, Provessó, Milanta anys-llum, Ο Ζορμπάs, Trotamundos, Esta nit fa bona nit, Les xiques carcaixentines, En Carlet han mort un burro, Me shiney sideburns, La fera ferotge, Hombre de campo, De manars i garrotães, L'alcaldessa (encara qu'és la versió femenina de L'alcalde), La joteta pegolina, L'esmolãor, la Tarantella bella, l'homenatge A Teresa, Mr Cabota, Jo sóc l'artiste, el cantan', el pallasso empalmâ amb La samarreta, A sant Hryskrox, Rosck&all, Sóc un gos, Llegiu el Tirant lo Blanc, el manifest del Correllengua '05, Tortugues Mutants i Ninja, Ja no ens alimenten molles, L'estaca i Lo pal juntes, Rode la bola, La Russafa de València, El forro dês pantalons...

I cançons que no hagen tocat mai? Pos tammé n'hi han unes quantes que, sobre haver-les assajães, no les ham tocães mai com, per exemple, La rosa dels vents, Vés-te'n a fer la mà, Una paüra, Demà, quan trenque l'alba, Le twenty-two bar, El Marquesat empalmâ amb La Marina, Me vaig enamorar, Taronges, Les fanecães, Les bacores, Capità Alcoi...

A quants alcaldes -o alcaldesses- han cantat ja la cançó de «Que vinga la llum»? Ui, pos començant per Emili Gregori, el d'Algemesí, ja han caigut Juanín Moragues (el de Xàbia), la tia Rita (per duplicat), Carlos Barret (famós ex alcalde de Pego) i Manolo Orengo (de Gandia). Paquito Signes, de l'Alcúdia, aprepara't...

La cançó eixa de Soy putero va de qui jo em pense? Pensa mal i encertaràs...